El dissabte 18 de gener es va celebrar al Centre Mariàpolis Loreto de Castell d’Aro la segona trobada de la sèrie “+Humans +Dialogants” que amb el suport de la revista LAR s’està portant a terme durant aquest curs 2024/25. Aquesta jornada va transcorre sota el títol “Camí del pou” de la mà del facilitador Francesc Brunés. Tot i tractar-se d’un camí que va iniciar-se amb la primera trobada del 9 de novembre de 2024, cada sessió gaudeix d’una certa autonomia i no és necessari seguir tot l’itinerari, sinó que es pot participar en sessions puntuals.
La jornada del dissabte passat va ser un retrobament amb qui ja va poder participar en la primera trobada, i també la joia de saludar de bell nou qui s’incorporava a aquest camí. El primer dia, abans de començar el camí, havíem posat a la motxilla: Autenticitat, Humilitat i Espiritualitat. Durant la primera trobada hi vam afegir el reconeixement esperançat de les limitacions pròpies de la condició humana. Limitacions nostres, dels altres, de l’entorn… En aquesta segona trobada es va treballar sobre la necessitat d’interioritat per no defallir en l’aposta per una vida de diàleg amb les múltiples diversitats del camí. Trobar moments i espais per anar a la profunditat del pou de cadascú, allà on és possible el discerniment fins a trobar una resposta ètica que no serà només un element de coherència personal, sinó un element imprescindible per a les relacions, per al diàleg.
Aquest exercici, cap endins i cap enfora, ens permet aprofundir el coneixement de la nostra veritable humanitat. Això ens fa més cristians, si som cristians; però també ens fa més musulmans, o més budistes, o més solidaris, o més pacifistes; perquè en la profunditat de la humanitat ens hi trobem tots i totes, sense etiquetes. I aquesta obertura a la dimensió espiritual de la persona és la que fa possible la perseverança en el camí espiritual del diàleg, que enriqueix, que transforma, que permet continuar el camí plegats en la diversitat.
La jornada va començar llegint junts un poema del David Jou, al costat del pou del Centre Mariàpolis Loreto. Després la ponència del facilitador i diàleg posterior. Abans de dinar, espai per a la reflexió personal i per a treballar en petits grups sobre uns supòsits concrets. L’àpat, com sempre, una ocasió de bona convivència. A la tarda, posada en comú del treball del matí i una mica de fòrum sobre un breu vídeo de la Mardía Herrero. En acomiadar-se, la joia es reflectia en els rostres de les persones participants i les ganes de retrobar-se en la propera sessió que serà el dissabte 8 de març, amb el títol: “Amb les mans obertes”, una invitació a aprofundir en l’agraïment i la confiança.
