A les 6 del matí, ara fa 14 anys, em va despertar la notícia que la Chiara havia mort. Vaig córrer a casa seva, al costat de la meva, i vam resar a la seva habitació. Li dec molt, des que era petit. El millor de mi ho dec a ella, la feina que faig, haver dedicat la meva vida a un ideal tan gran com el cel i la terra. Avui, la seva veu de dona falta a un món d’homes practicant de nou l’art de la guerra. El segle XX ha generat moltes dones líders espirituals, el segle XXI en coneix poques, certament, a l’església catòlica. Sense dones i joves no tindrem cap renovació. Ciao Chiara! Aquesta data és com un tatuatge a l’ànima”.
Aquesta experiència d’un dels nostres amics és comú a molts de nosaltres que, fa molts anys, o en fa pocs, seguim i intentem fer realitat l’ideal de la unitat. Avui, dia 14 de març, aniversari de l’arribada al paradís de Chiara, ens hem reunit a la Sagrada Família de Barcelona per donar gràcies per la seva vida i fer realitat les seves paraules «Si avui hagués de deixar aquesta terra i se’m demanés una paraula com l’última que diu el nostre Ideal, diria, segura de ser entesa en el sentit més exacte: “Sigueu una família”»
