Això és el que vam viure una quarantena de persones, no arribava, de dijous sant, 18 d’abril 2019, a diumenge de resurrecció, dia 21, al Centre Mariàpolis Loreto. Una experiència del tot singular, per molts elements.
Teníem uns guies, uns amics, uns companys en aquest viatge.
Els guies van ser José Mari Quintas, Araceli del Pozo i José Damian Gaitán, aquest últim, una guia “virtual”, via skype, que els nous mitjans també serveixen per això. Conductors d’aquests dies, anaven marcant les etapes del viatge que recorríem.
Els amics eren molt especials: Santa Teresa de Ávila, San Joan de la Creu, Sant Ignasi de Loiola, Chiara Lubich. De vegades distingim entre amics i coneguts. Potser per alguns dels presents, abans d’arribar, eren només coneguts, o fins i tot, desconeguts; al final del viatge, van esdevenir amics, d’aquella amistat que es vol fer créixer, seguir aprofundint-la, consolidant-la…
Els companys del viatge vam ser tots els assistents, una companyia d’allò més variat: cap dels participants coneixia tota la resta; segurament algú, en arribar, no coneixia ningú, o només una altra persona. Hi havia alguns matrimonis, un pare i una filla, unes religioses, algun jove… Amb les ocupacions i treballs més variats, des de la dansa a la gestió sanitària. I allà que ens vam pujar tots plegats a l’autobús que ens portava de viatge, metafòricament parlant i també al peu de la lletra, quan vam anar a Manresa.
El nostre viatge també ens va acostar a la figura d’Antoni Gaudí: tota una descoberta, mitjançant les paraules de Javi Muriel, la influència que va tenir Santa Teresa en l’obra de l’arquitecte, amb l’exemple del col·legi de les teresianes a Barcelona.
Un recorregut, el d’aquells dies, que transcorria entre castells: el Castell Interior i el Castell Exterior. El primer ens remet a Santa Teresa i als místics del Segle d’Or de la literatura castellana; el segon és un terme encunyat per Chiara Lubich, fundadora del Moviment dels Focolars, al segle XX. Totes dues, expressions o símbols d’una mateixa realitat: la unió amb Déu. 400 anys entre una imatge i l’altra, entre aquestes dues dones. Teresa parlava d’anar dins per trobar el Tot, i Chiara va descriure el gran atractiu del nostre temps com la possibilitat de “penetrar la més alta contemplació i romandre enmig de tots, home entre els homes… “. Diverses maneres d’anunciar el mateix programa de Déu per a la humanitat.
I encara podríem parlar d’uns altres castells. D’una banda, el que ens acollia: Als afores de Castell d’Aro, precisament, el Mas Dausà – Centre Mariàpolis Loreto, s’alça amb semblances de fortificació, amb torre de guaita i defensa. Per altra banda, el castell de pedres vives que l’habitava en aquells dies: aquells companys de viatge que al llarg dels quatre dies vam construir unes veritables relacions de proximitat, també gràcies a les celebracions pròpies del Tridu Pasqual.
El viatge místic entre tots aquests castells ens va portar a una certa contemplació de Déu, sense enlairaments o raptes, no… Una mística feta de relacions interpersonals, d’escolta, de diàlegs des del cor… Una mística d’anar per casa, en el millor sentit d’aquestes paraules. La mateixa Santa Teresa deia que també entre les cassoles hi ha Déu, oi? Una contemplació que no enlluerna, potser perquè no és des de fora, sinó des de dins, com qui habita a la casa de Déu, i s’hi troba veritablement a casa.
El viatge d’aquells quatre dies va acabar, però l’experiència roman, amb un regust d’infinit. Ens van anunciar una segona edició per al proper curs: potser ens hi retrobarem?
Rosa de la Riva, Amparo Gómez i Maricarme Rovira
