Paraula i fraternitat

Com cada tercer diumenge de mes, ens vam trobar al lloc habitual unes 25 persones de la comunitat de Barcelona per sentir-nos família. Ja que aviat havíem de celebrar Sant Jordi, es va explicar la història i la llegenda existent, que l’ha convertit en patró de Catalunya, amb el bonic significat del regal de la rosa i el llibre.

Després es va donar pas a petites intervencions que, com un do, es van posar en comú: dos poemes (un d’Antonio Machado i un altre de Salvador Espriu); una cançó, acompanyada a la guitarra, “L’agenda” de Josep Mª Espinàs;  un escrit molt bonic “Pluja de roses” adient al moment de sequera que estem vivint i en sintonia amb la diada de sant Jordi. Es van recitar quatre poemes més: “L’home bo”, un de personal, un altre sobre la terra extremenya i un darrer de Jean Debruynné. Es van repartir roses a tots els participants.

Tot seguit es va llegir la idea del mes, que ajuda a donar sentit a totes les nostres accions:  “Elevar la mirada”. A continuació es van fer petits grups per a inventar rodolins sobre la idea del mes amb la finalitat de poder escriure un llibre entre tots. Un jurat va donar el veredicte als millors i també es van donar premis consistents en llibres.

Això que hem viscut entre tots, ens ho hem de emportar al cor per donar-li vida,  i que no es quedi només en un paper perquè, atenció!!!, la propera trobada la centrarem sobretot en vivències de cadascú de nosaltres, així que ja tenim feina per estar atents a totes les ocasions que se’ns presentin per posar en practica la construcció de la fraternitat.