Aquesta és la síntesi del treball pel Sínode que varem elaborar com a Moviment dels Focolars en les trobades de branques i a la trobada de la comunitat de Barcelona.
SÍNTESI TREBALL SÍNODE: MOVIMENT DELS FOCOLARS
1.- Relectura de l’experiència sinodal que s’ha realitzat, tenint en compte els 10 nuclis de la «sinodalitat viscuda» (dificultats, sorpreses, etc.).
Sobretot, hem intentat viure una experiència “sinodal” entre nosaltres, a les trobades que hem dedicat al Sínode; ens ha importat més el recorregut que fèiem junts, que el destí final -presentar una tasca realitzada-, encara que també això ho hem intentat per donar la nostra aportació. Aquesta experiència ha estat una ocasió d’examinar-nos i fer-nos conscients del que ja vivim i a la vegada ens ha servit d’estímul per proposar-nos millorar, o canviar, en alguns aspectes. A la llum dels 10 nuclis temàtics ens hem adonat que hem pogut:
- Afavorir el diàleg des de diferents visions, acollint la diversitat de procedència , experiència , cultura…
- Portar aquesta experiència a tots els ambients en què ens movem , segurs que és només a través de l’ escolta i de l’acollida que podrem crear vincles i relacions veritables
- Intentar sempre establir un objectiu comú pel qual viure i treballar, posant en llum allò positiu i resolent allò que bloqueja o no deixa caminar.
- Constatar la necessitat de continuar parlant, compartint, fent comunió en profunditat, perquè no quedi tot a l’aire i el camí sinodal no sigui un tràmit sinó una veritable transformació.
2.- Punts d’acord majoritari, altres aspectes significatius i/o minoritaris, però destacables, de les experiències de «caminar junts» a la vostra comunitat, tenint en compte els 10 nuclis de la «sinodalitat viscuda».
Segons el carisma de la unitat, que volem posar en pràctica, tractem d’estimar-nos recíprocament per merèixer la presència de Jesús entre nosaltres, mitjançant l’escolta mútua que ens porta a caminar junts. Aquest esperit intentem portar-lo fora del nostre Moviment, a tots els àmbits de la societat. Volem, i ho procurem, caminar junts també amb tots els nostres germans/es (família, feina, empresa, política, art, esport, etc.) i amb els altres membres de l’Església (a les nostres parròquies com a catequistes, col·laboradors del culte i, també a nivell diocesà, participant a la Delegació de Mitjans de Comunicació social d’un bisbat, en comissions per al seguiment del Sínode, a FOCA, a l’Hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna (Barcelona), en un grup interconfessional). Els nostres germans que estan passant una malaltia són especialment estimats i tinguts en compte i caminem també juntament amb ells. Les persones de conviccions diverses (no creients, de confessions religioses o religions diferents) també són companys de viatge; són molt ben acollides i, amb les que ho desitgen, tenim contactes freqüents: trobades de diàleg, activitats conjuntes com ara excursions, celebracions, accions a favor del medi ambient, participació en un grup interreligiós de la UNESCO.
La comunicació entre nosaltres intenta ser abundant, fluida, ràpida, utilitzant tots els mitjans de comunicació. L’espiritualitat és molt important en les nostres trobades, on no manca la pregària, la meditació ni la comunicació d’experiències de la nostra vivència de l’evangeli.
Membres de la nostra comunitat col·laboren personalment com a voluntaris en associacions com Càritas, Fundació Viarany (atenció i integració d’immigrats), Cottolengo, Hospitalitat de Lourdes, Comunitat de regants, etc. i col·laboren amb donatius a diferents institucions. Ens ajudem recíprocament també econòmicament entre nosaltres perquè ningú passi necessitat i, en la mesura del possible, ajudem organitzadament famílies conegudes que viuen precàriament, si bé hem d’estar alerta i no donar falses esperances per no produir frustracions ni ferides.
3.- Punts d’acord majoritari, altres aspectes significatius i/o minoritaris, però destacables, dels passos que hem descobert que ens convida a fer l’Esperit per créixer en el nostre «caminar junts», tenint en compte els 10 nuclis de la «sinodalitat viscuda».
Les perspectives de canvi parteixen del present, de retrobar un nou entusiasme que neix de mirar a la cara aquells que et fan de companys de viatge. Començar per triar-los, des del més profund, i comunicar-se els anhels i els desitjos personals. No funciona deixar-nos portar pel “pilot automàtic” o per la manera de fer de sempre. Cal tenir el coratge de redescobrir noves formes, anant a trobar el que és nou: ja estan en acte noves experiències amb els joves i amb la comunitat.
- Els companys de viatge: Caldria una conversió per evitar la individualitat. Hauríem de perfeccionar el nostre “caminar junts”, no permetre que es faci un costum. Continuar donant importància al conèixer-nos, cercant espais de reciprocitat. Estem segurs que caminar plegats és un procés que exigeix temps, paciència i lloc per a tothom. Tenir més visibilitat a nivell de Moviment, caminant junts amb els altres. Alguns pocs pensen que, individualment, estem més aviat tancats a escoltar a qui no participa de les nostres creences o del nostre Moviment i que estem acostumats a una harmonia més aviat uniforme, que caldria més comunió en la presa de decisions i que el nostre Moviment deuria participar més a l’Església, a la qual estimem profundament i ens hem d’ajudar a veure tota la gran tasca positiva que duu a terme. També s’assenyala per part d’alguns, que, a nivell comunitari, ens faltaria més compromís i més obertura cap als no creients.
- Escoltar: Afavorir el diàleg des de diferents visions, acollint la diversitat de procedència, experiència, cultura… Vèncer les dificultades de comunicació que han sorgit arrel de la pandèmia i trencar l’aïllament en què hem pogut caure, posant més en comú tot el que fem i som. Tenir més temps i disposició per acollir qui pensa diferent, eliminant prejudicis i perdent la por al conflicte. Tenir més contacte amb els joves. Afavorir les relacions entre les famílies. Portar aquesta experiència a tots els ambients on ens movem, segurs que és només a través de l’escolta i de l’acollida que podrem crear vincles i relacions veritables
- Prendre la paraula: Hauríem de donar més testimoni personal i ser capaços de transmetre els valors de l’Evangeli. Tenir cura del llenguatge. Al comunicar les experiències de vida (basades a l’Evangeli) caldria emprar un llenguatge que tothom pogués entendre: qui no és del nostre moviment, qui no creu… que arribés sobretot la vida.
- Celebrar: A les parròquies, en general, necessitat de revisar la litúrgia, les lectures, les homilies… per fer les celebracions més atraients. A la litúrgia central, la Missa, l’Eucaristia, caldria trobar la manera d’introduir la participació dels fidels, sense allargar gaire la celebració, trobant una fórmula que permeti la seva intervenció dins de l’espai on es comunica alguna cosa, idees clarificant de la Paraula i experiències. Caldria revisar l’obligatorietat del celibat (minoritari), així com el paper de la dona a l’Església. Fomentar menys la religiositat i més l’espiritualitat. Aprofundir en la part vivencial, l’espiritualitat.
- Corresponsables en la missió: Prioritzar activament el teixir les relacions. Pot ser que no veiem “els descartats” perquè estem instal·lats a la nostra zona de confort. Caldria revisar el nostre nivell de vida, si fem tot el que podem per compartir amb els germans necessitats. Mantenim una adequada relació amb ells? Posar en pràctica “l’art d’estimar” a la política, a nivell social… Avançar a l’Església dels pobres. Posar el patrimoni immobiliari de l’Església al servei dels pobres amb una gestió professional adequada (minoritari).
- El diàleg en l’Església i en la societat: Caminar amb l’Església i ajudar a fer-ho en una determinada direcció: la de sortir cap a fora creant relacions horitzontals (de fraternitat) amb la societat contemporània, obrint-nos més a la diversitat. Ajudar-la a assumir riscos en aquesta línia. Una Església que estigui més al carrer, als marges, amb els exclosos. Ha de deixar de fer-se una pastoral per als… i convertir-la en una pastoral amb els… Examinar, com a Moviment, la nostra aportació a la vida de l’Església, de les nostres parròquies. Enfortir el voluntariat dins de l´Església. Sensibilitzar els que tinc al meu voltant. Estar més oberts al proïsme. Estar més atent a la unitat/diversitat: no evitar, sinó buscar els que no comparteixen. Responsabilitat personal en aportar i continuar el procés, no només esperar que els processos canviïn des de “dalt”. Aprofitar més els mitjans de comunicació (com la nostra revista, Ciutat Nova) per arribar a la societat. En la relació amb els no creients no donar ja per fet que “no hi ha res a fer”. Promoure “el Grup del Diàleg” amb ells. Conèixer amb temps les activitats d’altres entitats per poder organitzar-se per participar-hi. Crear més espais de trobada i de diàleg. Obrir espais de coneixement mutu i amistat per facilitar el diàleg. Perdre la por, apropar-nos amb amor per dialogar amb tothom. Fer una llista del que NO hauríem de fer per no caure a l’autoreferencialitat. Integrar-nos en la societat amb un diàleg actiu amb la cultura. Incentivar la participació en qualsevol tipus de voluntariat. Augmentar la sensibilitat envers les persones més vulnerables. Ser més interparroquials, amb menys compartiments estancs i més comunió. Fomentar la integració entre els carismes perquè puguin treballar plegats, tots a una, per un objectiu comú. L’Església ha de mostrar misericòrdia amb les situacions irregulars de famílies i persones. Acompanyar-los pel camí.
- Amb les altres confessions cristianes: Fomentar la relació amb les que existeixen a la nostra diòcesi. Participar en actes interreligiosos.
- Autoritat i participació: Avançar en una sinodalitat de veritat: el Vaticà – Jerarquia – Carismes – Laics, han de ser protagonistes i constructors d’aquest caminar junts. Els laics i, especialment les dones, haurien d’estar més presents en els espais de decisió de l’Església. Major paritat entre el perfil petri i el marià.
- Discernir i decidir: Practicar més el discerniment, després d’una escolta de les opinions i maneres de fer dels altres, per entendre amb qui podem col·laborar. Sentir-nos més corresponsables els uns dels altres.
- Formar-se en la sinodalitat: Continuar avançant amb el que estem fent, procurant que arribi a tothom.
Visquem junts, doncs, el camí presinodal amb alegria i compromís, conscients d’aquest moment important per a l’Església i la humanitat. No abandonar la tendència cap a la santedat ens farà descobrir els camins que cal seguir, estant desperts a les necessitats de la nostra societat.
Gràcies per aquesta possibilitat de construir i de ser Església avui!!
